El futur com a treball escènic
Fitxa
Direcció: Sofía Asencio
Creació i interpretació: Sofía Asencio i Júlia Barbany
Acompanyament dramatúrgic: Tomàs Aragay
Amb la col·laboració: Artemy Kolchinsky i Óscar Hernandez
Vestuari: Societat Doctor Alonso
il·luminació: Celina Chavat
Producció: Imma Bové
Amb la col·laboració de: Artealab
El futur com a treball escènic és una conferència performativa sobre el temps a l’escena, vist des d’una perspectiva no lineal.
Aquesta conferència, realitzada per Sofía Asencio i Júlia Barbany, s’articula a través d’un dispositiu que han anomenat La màquina de pensar.
La funció de la màquina de pensar és separar els elements que intervenen i interactuen de manera instantània en l’emissió i la recepció d’idees dins d’un auditori. D’aquesta manera, podem veure, com si es tractés d’un horitzó d’esdeveniments, el moment exacte en què sorgeixen les preguntes i com es materialitzen les certeses que Júlia i Sofía troben al llarg d’aquesta conferència.
El futur com a treball escènic és una conferència performativa sobre el temps a l’escena, vist des d’una perspectiva no lineal.
Aquesta conferència, realitzada per Sofía Asencio i Júlia Barbany, s’articula a través d’un dispositiu que han anomenat La màquina de pensar.
La funció de la màquina de pensar és separar els elements que intervenen i interactuen de manera instantània en l’emissió i la recepció d’idees dins d’un auditori. D’aquesta manera, podem veure, com si es tractés d’un horitzó d’esdeveniments, el moment exacte en què sorgeixen les preguntes i com es materialitzen les certeses que Júlia i Sofía troben al llarg d’aquesta conferència.
Aquesta investigació ha rebut la BECA BARCELONA CREA de la Fundació Joan Brossa. Amb la col·laboració del Consulado
La Societat Doctor Alonso rep l’ajut de
Anterior
