Sobre la mort
Fitxa
Direcció: Tomàs Aragay
Dramaturgia: Sofía Asencio i Tomàs Aragay
Coreografia: Sofía Asencio
Creació i interpretació: Patricia Ayuste, Lidia Ayuste, Jan Cabarrocas, Xènia Costa, Clara Farrés, Eduard Paredes, Zaïra Ros, Mar Vallès
Espai escènic i il·luminació: CUBE. SZ
So: Marc Ases
Fotografia: Jordi Bover
Producció: Elena de la Vara
Comunicació i distribució: Tomàs Aragay
Espectacle co-produït per: Festival GREC Barcelona i la Societat Doctor Alonso
Amb la col·laboració : Ajuntament de Sant Mori
Sobre la mort està protagonitzat per set nens i nenes d'entre cinc i dotze anys, amateurs, alumnes de les escoles de Ventalló, Camallera i Celrà, tres pobles de la regió de l'Alt Empordà (Girona).
Un espectacle on els nens reflexionen en veu alta sobre les grans qüestions i dilemes que configuren la vida dels adults occidentals i dels inicis del segle XXI. És un cant a la vida, a la ingenuïtat i a la tendresa. Un mirall que reflecteix irònicament l'absurda complexitat argumental en la que els occidentals han convertit la seva existència. Parlant de manera senzilla i clara, com ho fan els nens, sobre la crueltat, la violència, la política, la guerra, la soledat, a través d'un discurs construït amb els mateixos nens com a base de les improvisacions. En un espai que recorda el circ, creant un lloc per al joc, on la proximitat de l'espectador és un factor essencial.
Sobre la mort està protagonitzat per set nens i nenes d'entre cinc i dotze anys, amateurs, alumnes de les escoles de Ventalló, Camallera i Celrà, tres pobles de la regió de l'Alt Empordà (Girona).
Un espectacle on els nens reflexionen en veu alta sobre les grans qüestions i dilemes que configuren la vida dels adults occidentals i dels inicis del segle XXI. És un cant a la vida, a la ingenuïtat i a la tendresa. Un mirall que reflecteix irònicament l'absurda complexitat argumental en la que els occidentals han convertit la seva existència. Parlant de manera senzilla i clara, com ho fan els nens, sobre la crueltat, la violència, la política, la guerra, la soledat, a través d'un discurs construït amb els mateixos nens com a base de les improvisacions. En un espai que recorda el circ, creant un lloc per al joc, on la proximitat de l'espectador és un factor essencial.
Anterior
