Anarchy

És un experiment entre el kaos i l'ordre.
Evidentment l'experiencia no és innocua i és molt complexa, es podria resumir en "si vols silenci has de treballar-t'ho", o "fes el que vulguis". Aquesta presa de poder no és gens senzilla. Un des que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres per ja des de la infància aconseguir coses tan vitals com l'aliment o la calor. Nosaltres (SDA) depenem del públic i també dels teatres i també dels governs per fer funcionar les nostres obres. Això, que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostres amos. El problema del govern és que està fet per manar, per administrar i per regir les nostres accions . L'art és un mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats, certes suposicions. En definitiva on poder cagar-la. Ens agradaria portar aquesta peça a l'esperit del live-art, on l'experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l'obra, de l'acte d'anar al teatre. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci. Cada acció és responsable.
Mitjançant el so es manifesta que l'absència de so i l'absència d'acció també és una decisió pròpia.