Sobre la mort
Artistic info
Direction: Tomàs Aragay
Dramaturgy: Sofía Asencio and Tomàs Aragay
Choreography: Sofía Asencio
Creation and performance: Patricia Ayuste, Lidia Ayuste, Jan Cabarrocas, Xènia Costa, Clara Farrés, Eduard Paredes, Zaïra Ros, Mar Vallès
Scenic space and lighting: CUBE. SZ
Sound: Marc Ases
Photography: Jordi Bover
Production: Elena de la Vara
Comunication and distribution: Tomàs Aragay
Co-produced by : Festival GREC Barcelona and Societat Doctor Alonso
with the participation of : Sant Mori Town Council
Sobre la mort està protagonitzat per set nens i nenes d'entre cinc i dotze anys, amateurs, alumnes de les escoles de Ventalló, Camallera i Celrà, tres pobles de la regió de l'Alt Empordà (Girona).
Un espectacle on els nens reflexionen en veu alta sobre les grans qüestions i dilemes que configuren la vida dels adults occidentals i dels inicis del segle XXI. És un cant a la vida, a la ingenuïtat i a la tendresa. Un mirall que reflecteix irònicament l'absurda complexitat argumental en la que els occidentals han convertit la seva existència. Parlant de manera senzilla i clara, com ho fan els nens, sobre la crueltat, la violència, la política, la guerra, la soledat, a través d'un discurs construït amb els mateixos nens com a base de les improvisacions. En un espai que recorda el circ, creant un lloc per al joc, on la proximitat de l'espectador és un factor essencial.
Sobre la mort està protagonitzat per set nens i nenes d'entre cinc i dotze anys, amateurs, alumnes de les escoles de Ventalló, Camallera i Celrà, tres pobles de la regió de l'Alt Empordà (Girona).
Un espectacle on els nens reflexionen en veu alta sobre les grans qüestions i dilemes que configuren la vida dels adults occidentals i dels inicis del segle XXI. És un cant a la vida, a la ingenuïtat i a la tendresa. Un mirall que reflecteix irònicament l'absurda complexitat argumental en la que els occidentals han convertit la seva existència. Parlant de manera senzilla i clara, com ho fan els nens, sobre la crueltat, la violència, la política, la guerra, la soledat, a través d'un discurs construït amb els mateixos nens com a base de les improvisacions. En un espai que recorda el circ, creant un lloc per al joc, on la proximitat de l'espectador és un factor essencial.